Festa de Santes Creus

Es celebrava tradicionalment el dia de la invenció de la Santa Creu. Actualment coincideix amb el primer cap de setmana de maig essent l’acte més important l’aplec a l’ermita del Puig de Meià, que es fa el diumenge i on la gent de Vilanova i les pobles de la Coma de Meià retornen per un dia a les seves arrels, la vila vella i castell de Meià. Els actes més colpidors són la benedicció del terme i el cant dels goigs de la Mare de Déu de Meià.

La Vila vella de Meià

L’origen històric del poblament de la Coma cal cercar-lo al puig de Meià on queden encara les restes de la vila vella i del castell, arrassats l’any 1396 pel compte Mateu de Foix, fet que va ocasionar que la població es traslladés a la Vila Nova de Meià (al peu del puig) i abandonés la vila vella.

Aquestes edificacions tenien l’origen en un poblat ibèric, que es va romanitzar agafant el nom del seu propietari (Medius), que després ha servit per donar nom al turó, a l’antiga vila i castell i a tots els pobles i termes de la Coma que depenien d’ell.

La familia Meià van ser senyors del castell i dels seus termes des de principis del s.XI (quan la reconquesta i repoblació) fins a finals del s. XII en què passen a la família dels Cervera. Exercien la jurisdicció civil i criminal sobre la seva gent i terme.

La família dels Cervera va ser la propietaria del terme fins a principis del s.XIV (1313), data en la que va passar a ser una vila reial, quan va entrar a formar part del patrimoni reial de la casa de Barcelona (Jaume II). La major part del patrimoni dels Meià el va comprar al rei (a carta de gràcia), el Capítol de Canonges d’Urgell l’any 1426 i el va tenir en possessió fins a les desamortitzacions i la desaparició de les jurisdiccions senyorials l’any 1834.

Pel que fa a l’administració eclesiàstica formava part del Priorat de Meià. Des del s. XIV tenia administració municipal autònoma (paeria) i va tenir notaria fins a finals del s. XIX.

D’aquesta població inicial queda l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol (consagrada l’any 1037), avui coneguda com “l’ermita” que és el santuari de la Verge del Puig de Meià (de fusta policromada del s.XII). Aquesta església és romànica (s.XI) amb vestigis dels segles IX i X. Ha estat recentment restaurada per la part exterior i l’antiga casa de l’esrmità ha estat reconvertida en refugi de muntanya.

A molts indrets del pla del puig hi queden les restes de les cases de l’antiga població i encara es conserven una part dels murs de ca la Carlana, del castell (segles X i XI), de panys de muralla i d’algunes torres que la defensaven.